A la nostra publicació més recent, en Joe Willcox (un dels propietaris de la nostra escola) va descriure una lliçó dissenyada per treballar els reptes de crear classes en línia efectives per a estudiants d’anglès que encara no poden conversar amb fluïdesa i espontàniament en anglès. A la publicació d’avui, en Joe informa sobre com els reptes de treballar en línia poden beneficiar als estudiants amb un nivell d’anglès B2 o superior.
A l’estiu, vaig escriure un post sobre els jocs de taula que havia comprat en un viatge a Londres i sobre les ganes d’incorporar-los a les classes de BNY Language Corner. Un dels jocs, Pandemic, es va demostrar que era una eina realment valuosa per animar els estudiants a treballar junts en grup, parlant anglès constantment en una discussió d'una hora de durada pràctica, dirigida i objectiva. Per descomptat, quan vaig comprar el joc a Londres al juliol passat, no tenia ni idea que el seu tema (treballar junts per inventar cures per a una sèrie de malalties que arrasen tot el món en una pandèmia global) seria un tema tan actual com és en aquests moments!
La bellesa d’aquest joc és que, encara que es un joc on es pot guanyar, el nivell de desafiament és força alt i és més o menys impossible guanyar si els jugadors no treballen d’una manera efectiva i junts. És un joc col·laboratiu més que competitiu, per la qual cosa és en l’interès de cada jugador explicar la seva decisió a tot el grup, buscant la seva aprovació i demanant el seu assessorament constantment. Això genera molt del que anomenem anglès funcional. Per exemple:
FER SUGGERIMENTS:
(I think) you should move to New York.
I’d move to New York if I were you.
How about moving to New York?
Why don’t you move to New York?
One idea would be to move to New York.
SOL·LICITAR APROBACIÓ I DEMANAR SUGGERIMENTS:
What should I do?
Shall I go to New York?
What do you think I should do?
Does anybody know what I should do?
What would you do if you were me?
El joc també genera una gran quantitat de llenguatge analític. Per exemple:
If you move to New York, you won’t be able to fix the problem in Miami.
If you’d moved to Miami, you would have been able to fix the problem there.
Moving to New York led to the problem in Miami getting worse.
Not moving to Miami caused the problem there to get worse.
Els professors que han utilitzat aquest joc àmpliament a BNY Language Corner han adoptat diferents enfocaments. Per exemple, alguns grups necessiten molt més ensenyament prèvi de les estructures de vocabulari rellevants abans de jugar, mentre que alguns grups de nivell superior es llancen a jugar directament mentre el professor pren notes sobre els errors que poden constituir la base de les lliçons de gramàtica i vocabulari en una etapa posterior.
De qualsevol forma, com que el joc és tan divertit i motivador, hem pogut ser testimonis de quantitats sorprenents de discurs fluït, fins i tot dels nostres estudiants més tímids i normalment menys segurs!
Però, fins i tot amb un joc tan divertit com aquest i amb resultats tan sorprenents pel que fa a l’abast de l’idioma practicat, fa un temps que varem veure que probablement havíem exprimit totalment el joc Pandemic.
Però després va arribar al món la lluita real contra una pandèmia global en forma de l’actual crisi COVID-19. Arribats a aquest moment, vaig començar a revisar el joc, mitjançant una versió en línia. Precisament perquè els estudiants no estan asseguts al voltant d’un joc de taula físic, la comunicació realment precisa esdevé essencial. Ningú no vol equivocar-se, per tant hi ha una constància de revisió de les decisions quan juguem junts en línia. La persona que s’encarrega de fer tots els moviments sent una pressió tremenda per assegurar-se que totes les instruccions, suggeriments i decisions dels altres estudiants s’han entès clarament. Això es tradueix en un ventall més ampli de llenguatges funcionals com aquest:
What did you just say about Miami?
Do you mean that you want me to move the scientist to New York?
How many times did you say I should click the “cure” button?
A més, les pèrdues puntuals de qualitat d’àudio, que són una característica inevitable de la videoconferència, fan que els estudiants demanin que es repeteixin comentaris, s’aclareixin, es simplifiquin o s’expliquin amb més freqüència, cosa que simplement significa que tothom pràctica més a l’hora d’utilitzar frases angleses realment útils.
La meva observació final tracta sobre la rellevància de tot això per a la vida dels nostres estudiants. La Nicky, en Chris i jo passem els matins i migdies fent classes d’anglès per a empreses on els seus empleats sovint han de comunicar-se amb els companys i clients per telèfon o en sessions de videoconferència en anglès. Molts dels nostres estudiants a Haribo, per exemple, són venedors que han de fer conferències per tot Europa per prendre decisions que afecten a totes les seus de l’empresa arreu del continent. A ProMinent que es troba a Argelaguer, els nostres estudiants realitzen tasques tècniques especialitzades mentre parlen en anglès amb col·legues d’oficines d’Alemanya i Txèquia. Un altre exemple és INOXPA, on molts empleats han de supervisar o col·laborar amb companys de la planta de producció de l’empresa a l’Índia. Així doncs, quan veiem que els estudiants adolescents lluiten per entendre’s mentre juguen un joc col·laboratiu com és el de Pandemic amb tots els reptes addicionals de treballar en línia, estem segurs que els ajudarà a preparar-se per al tipus de treball que poden fer en un futur.