L’article d’avui és d’en Joe Willcox i tracta de com i per què ha planificat lliçons sobre les frases que hem d’utilitzar per expressar-nos quan ens comuniquem en línia abans que sigui difícil.
No importa quina plataforma escolliu o bé com és la vostra connexió de banda ampla. Si utilitzeu tecnologia de videoconferència per comunicar-vos, inevitablement trobareu que les coses no funcionen bé. Tot i que aquestes plataformes milloren ràpidament, ens queda molt lluny de veure que reprodueixen tots els aspectes positius de la comunicació cara a cara. Estic segur que l’actual crisi motivarà que les empreses que hi ha darrere d’aquestes tecnologies (Zoom, Cisco, Microsoft etc.) continuïn millorant-les. Tanmateix, personalment, però, dubto que la videoconferència sigui alguna vegada exactament com estar a la mateixa habitació conversant amb un altre persona.
Llavors, quines diferencies hi han entre la videoconferència i reunir-se per parlar amb gent en un espai físic real? Ara, per descomptat, molta més gent de l’habitual està obligada a utilitzar videoconferència, per la qual cosa s’han escrit molts articles sobre aquesta qüestió en les darreres setmanes.
Un article recent de la BBC, per exemple, assenyala que la gent està trobant les videoconferències molt més esgotadores i estressants que les converses cara a cara. L’article assenyala que en els xats de vídeo hem de treballar més per processar indicis no verbals com expressions facials, el to de la veu i el llenguatge corporal i que prestar més atenció a tot això consumeix molta energia.
L’article també diu que el silenci és un altre repte, destacant que el silenci crea un ritme natural en la conversa cara a cara. Sovint, fins i tot si fem una pregunta, podem permetre a l’altra persona uns moments de silenci sense que se senti estrany. Entenem instintivament quan una altra persona necessita una estona per pensar abans de parlar, per exemple. Amb videoconferència, però, com assenyala l’article, els trams de silenci ens afecten molt més negativament. Això passa de dues maneres. En primer lloc, un retard de menys de dos segons pot fer que una persona percebi a una altra persona com a menys amable o menys centrada. En segon lloc, cada resposta retardada ens fa preocupar-nos que la tecnologia en si no funciona correctament, provocant nivells elevats d’estrès sobre tota la conversa.
Amb tot això, vam decidir descomptar el preu de les nostres classes sempre que hagin de continuar per Internet. El fet de canviar una classe en grup presencial a fer-la en línea fa que sigui més difícil fer un enfocament centrat en la comunicació. No sé què estan fent les altres escoles d’idiomes d’aquesta zona per modificar els preus mentre les classes es fan en línia. Però per mi era evident que necessitàvem fer això.
Una altra cosa que volia fer era construir algunes lliçons al voltant del vocabulari que necessitem i els comportaments que hem d’adoptar mentre tractem els reptes de tenir les classes en línia. Per això, en diverses de les meves classes hem utilitzat dos vídeos divertits realitzats pel duo de còmics nord-americà Tripp & Tyler. Els vídeos simulen tots els reptes de la comunicació tant en reunions de videoconferència com en conferències que només s’utilitza l’àudio. Al utilitzar aquests vídeos, els meus estudiants s’han beneficiat de dues maneres. En primer lloc, els ha fet més conscients del que pot anar malament per adaptar el seu propi comportament i desenvolupar els nivells de paciència necessaris. En segon lloc, els ha equipat una sèrie de frases en anglès que poden utilitzar per alertar el professor i els altres estudiants quan les coses funcionen malament. Per exemple:
He trobat que els grups que veuen aquests vídeos i els utilitzen per crear aquest tipus de vocabulari continuen sent més capaços d’expressar-se quan les coses surten malament durant les classes posteriors. També crec que això serà útil per a aquells estudiants que continuin comunicant-se en línia en anglès durant la seva vida laboral.